L'informe d'estadístiques sanitàries mundials és la recopilació anual de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de les dades més recents sobre salut i indicadors relacionats amb la salut per als seus 194 estats membres. L'edició del 2021 reflecteix l'estat del món just abans de la pandèmia de la COVID-19, que ha amenaçat de revertir gran part del progrés aconseguit en els darrers anys. Presenta les tendències sanitàries del 2000 al 2019 en països, regions i grups d'ingressos amb les dades més recents de més de 50 indicadors relacionats amb la salut per als ODS i el Tretzè Programa General de Treball (GPW 13) de l'OMS.
Tot i que la COVID-19 ha estat una crisi de proporcions històriques, també presenta oportunitats per ampliar ràpidament la col·laboració global i omplir les llacunes de dades de llarga data. L'informe del 2021 presenta dades sobre el cost humà de la pandèmia de la COVID-19, i destaca la importància de monitoritzar les desigualtats i la urgència de produir, recopilar, analitzar i informar de dades oportunes, fiables, accionables i desagregades per tornar a encaminar-nos cap als nostres objectius globals.
Impacte de la COVID-19 en la salut de la població
La COVID-19 planteja importants reptes per a la salut i el benestar de la població a nivell mundial i dificulta el progrés en la consecució dels ODS i dels objectius dels Triple Mil milions de l'OMS.
Els objectius dels Triple Mil milions de l'OMS són una visió compartida entre l'OMS i els estats membres, que ajuda els països a accelerar el compliment dels ODS. Per al 2023, pretenen aconseguir: mil milions de persones més que gaudeixin de millor salut i benestar, mil milions de persones més que es beneficiïn de la cobertura sanitària universal (coberta pels serveis de salut sense patir dificultats financeres) i mil milions de persones més millor protegides contra les emergències sanitàries.
A 1 de maig de 2021, s'havien notificat a l'OMS més de 153 milions de casos confirmats de COVID-19 i 3,2 milions de morts relacionades. La Regió de les Amèrica i la Regió Europea han estat les més afectades, representant juntes més de tres quartes parts dels casos notificats a nivell mundial, amb taxes de casos per cada 100.000 habitants de 6.114 i 5.562 respectives i gairebé la meitat (48%) de totes les morts associades a la COVID-19 notificades a la Regió de les Amèrica, i un terç (34%) a la Regió Europea.
Dels 23,1 milions de casos notificats fins ara a la regió del sud-est asiàtic, més del 86% s'atribueixen a l'Índia. Malgrat l'extensa propagació del virus, els casos de COVID-19 fins ara semblen concentrar-se predominantment en països d'alts ingressos (PIA). Els 20 PIA més afectats representen gairebé la meitat (45%) dels casos acumulats de COVID-19 al món, però només representen una vuitena part (12,4%) de la població mundial.
La COVID-19 ha posat de manifest desigualtats de llarga durada entre els grups d'ingressos, ha interromput l'accés a medicaments essencials i serveis sanitaris, ha posat a prova la capacitat de la força laboral sanitària mundial i ha revelat importants llacunes en els sistemes d'informació sanitària dels països.
Si bé els entorns amb molts recursos s'han enfrontat a reptes relacionats amb la sobrecàrrega de la capacitat dels serveis sanitaris, la pandèmia planteja reptes crítics als sistemes sanitaris febles en entorns amb pocs recursos i posa en perill els avenços en salut i desenvolupament aconseguits amb esforç en les darreres dècades.
Les dades de 35 països d'ingressos alts mostren que els comportaments preventius disminueixen a mesura que augmenta la sobrepoblació de les llars (una mesura de l'estatus socioeconòmic).
En general, el 79% (valor mitjà de 35 països) de les persones que viuen en llars sense massa gent van informar que intentaven distanciar-se físicament dels altres, en comparació amb el 65% de les llars amb una superpoblació extrema. Les pràctiques regulars de rentat de mans diari (rentar-se les mans amb aigua i sabó o utilitzar desinfectants de mans) també eren més comunes entre les persones que vivien en llars sense massa gent (93%) en comparació amb les que vivien en llars amb una superpoblació extrema (82%). Pel que fa a l'ús de mascaretes en públic, el 87% de les persones que vivien en llars sense massa gent portaven mascareta tot o la major part del temps quan eren en públic durant els darrers set dies, en comparació amb el 74% de les persones que vivien en condicions de superpoblació extrema.
La combinació de condicions relacionades amb la pobresa redueix l'accés als serveis sanitaris i a la informació basada en l'evidència, alhora que augmenta els comportaments de risc.
A mesura que augmenta la sobrepoblació a les llars, disminueixen els comportaments preventius de la COVID-19
Data de publicació: 28 de juny de 2020